Madrid, 1948
A l'obra de Miguel Ángel Campano s'entrecreuen l'expressionisme abstracte i les avantguardes històriques, l'abstracció i la figuració. Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1996, és considerat un referent obligat en la renovació de la pintura espanyola dels anys vuitanta. La seva gran retrospectiva al Palacio Velázquez de Madrid, al 1999, fóu la confirmació de l'evolució d'un artista amb un gran pes en l'art contemporani espanyol.
